Buscant fa uns mesos a la xarxa una nina de paper de la que recordava la fisonomia però no el nom –i pensant, és clar, que no la trobaria mai– vaig topar amb una pàgina entranyable que des de llavors m’ha tingut entretinguda més d’una tarda de confinament reculant –diria que amb un plaer agredolç– al temps de la meva infantesa. Confesso que en descobrir Mari-Pepa (aquest és el nom de la nina), a estones el pensament s’ha desvinculat de la realitat per a anar a jugar amb ella i les amigues al pati de casa, allà pels anys 50 del segle passat.
Malgrat la carga ideològica negativa que desprenen aquestes nines amb els seus missatges reiteratius de marcar marcialment el paper de la dona únicament a la llar i a la família, no hi passeu de llarg perquè si heu jugat de petites amb algunes de les que apareixen al web us entusiasmarà, segur. I si no vau ser a temps d’incorporar-les als vostres jocs us adonareu dels temps de tenebres, silencis i de moralitat eclesiàstica-social que van omplir en exclusiva la vida quotidiana de les nenes i dones durant moltes dècades.
https://mariquitinas.wordpress.com/ El blog és de Marga Lozano, col·leccionista de nines de paper retallables, làmines, llibres, revistes i qualsevol format on apareixen nines semblants, inclosos per descomptat, els digitals.
https://mariquitinas.wordpress.com/acerca-de/ El camí que ha recorregut Marga en aquesta afecció.
→Hi ha les seccions dedicades a il·lustradors, editorials, enllaços amb altres pàgines, etc. on mirar i remenar el que us cridi l’atenció, a més dels apartats habituals (comentaris, darreres entrades, etc.).
→Té més de mig milió d’entrades al blog (que es diu aviat), i us hi podeu subscriure si voleu que us notifiquin les entrades.
→Alguns exemples de youtube (sense anuncis i amb música de fons) que he trobat a través del blog de Marga Lozano:
