Donem una ullada als verbs preposicionals i descobrim que les posposicions japoneses gairebé mai són transferibles a les homònimes que usem nosaltres amb aquest tipus de verbs, de manera que és possible que fins que no ens acostumem a utilitzar-les ens grinyolin les orelles. S’aprenen aviat, ja ho veure-ho.
Un altre punt important són les particularitats dels verbs que signifiquen “donar/rebre” i “posar-se/treure’s”, verbs que si bé en un principi ens pot costar aprendre el seu ús exacte, caldrà que hi posem prou interès en emprar-los amb exactitud si no volem quedar malament davant dels nostres interlocutors japonesos.
Per últim presentem els models de conjugació verbal que tan bé ens anirà tenir a mà per poder consultar l’afixació dels temps dels verbs que pertanyen a un mateix grup: fer-los servir amb correcció i fluïdesa el més aviat possible ens evitarà caure en errors en la comunicació amb els nostres interlocutors.
