L’onomatopeia (en japonès 擬音語 – giongo) és una figura retòrica que en qualsevol llengua representa, en forma de vocable escrit, el so real que emeten persones, animals i coses, a més dels sons propis de la Natura. La mimesi, en canvi, es basa en la imitació o còpia del què observem i és, per tant, força més abstracta i especulativa com sigui que descriuen la condició física i l’estat anímic i psicològic dels éssers vius, les característiques de les coses o bé il·lustren els fenòmens percebuts a través dels sentits: l’emoció d’algú en veure la persona estimada, el caminar d’algú quan està cansat, la brillantor d’un estel, l’esponjositat d’una tela, etc. Unes i altres les podem escriure, indistintament, en katakana o hiragana però mai en kanji, excepte si es tracta d’adverbis o adjectius consolidats.
Tema 20 La formació de paraules (II)
