En aquesta entrada expliquem perquè l’imperatiu japonès, com a signe de manament que és, no presenta la contundència de l’imperatiu de les llengües llatines i fa servir fórmules de cortesia que suavitzen el caràcter autoritari característic d’aquest mode verbal.
Continuem amb les fórmules verbals d’unió de predicats, la transitivitat i la intransitivitat verbal, la veu passiva, etc., per acabar amb la veu potencial, sinònim d’habilitat, de capacitat física i intel·lectual adquirida mitjançant l’esforç o l’adquisició de coneixements que capacita algú a fer quelcom en contra d’una impossibilitat pretèrita.
