Fotografia
M’agrada l’ordre. L’ordre em dóna pau, m’invita al treball i a la reflexió, m’instal·la al món de la comoditat. Visc amb ordre.
M’agrada el risc. El risc em remou per dins, m’empeny a transgredir la norma i a situar-me al marge de la llei: sovint actuo amb risc. Però curiosament ho faig només quan porto la màquina de fotografiar al damunt, una circumstància que em fa pensar que aquest aparell negre, complex i delicat actua com una eina psicològica, una mena de despertar del tercer ull que em governa, que desvetlla l’altra part de mi.
Amb la tardana orientació de la meva fotografia –fins el 2007 vaig dirigir l’objectiu al servei de la família i els amics– vaig anar descobrint una dualitat que desconeixia de mi, enclaustrada com estava en el meu jo-vosaltres. A partir d’aleshores res va ésser igual que abans perquè va ser mantenint vitals les dues situacions –ordre i risc– quan vaig certificar la presència d’un món que sabia que existia però no era conscient que podia fer meu.
Passeu per la xarxa si desitgeu deixar la vostra opinió.
